Tinc present sempre un informe que es va publicar no gaire temps enrere. Deia, amb tota la crueltat que això suposa, que prop del 70% de les empreses a Espanya incomplia la Llei Orgànica de Protecció de Dades. Vaig quedar impressionat.
Fent una pensada, imaginava el petit empresari que inicia un projecte fent el seu pla de negoci, dissenyant les seves estratègies cap a l'èxit, preparant-se per a les amenaces del mercat... tot això en un marc legal d'actuació que no dubto haurà estudiat i valorat per funcionar correctament. No dic ja gran empreses, instal·lades o que inicien la seva implantació en un territori. Em sembla una suposició no gaire esbojarrada creure que abans de jugar, saben les regles del joc.
Per això, de la impressió inicial, vaig passar a la indignació. No m'ho puc creure. L'excusa més estesa quan algú és qüestionat pel tema és el "no ho sabia". Segur? Que el dret a la protecció de dades de caràcter personal és un dret fonamental és quelcom que la immensa majoria de la població té clar. Si algú ens reclama dades personals pel carrer o si rebem una trucada a casa demanant per nosaltres, immediatament salta l'alerta: qui ets, per què m'ho demanes, què fareu amb això, no et vull donar permís per adreçar-te a mi, qui t'ha facilitat el meu telèfon...
Llavors, si fins i tot ens sentim agredits quan veiem que les nostres dades apareixen en una campanya de mailing d'una empresa amb qui no hem tingut mai contacte, perquè quan toca posar-se a l'altra cara de la moneda hi ha qui esquiva la seva responsabilitat?
La pràctica totalitat de relacions, i no només comercials, entre empreses, entitats, associacions o professional impliquen l'ús i tractament de dades de caràcter personal. I ho sabem. I sabem que és una demanda social, pròpia de l'estat de dret on vivim, que ho gestionem amb cura. Però a la vista dels resultats, no és així i escoltem massa sovint l'"ah, no ho sabia" o "però si ja aviso que recullo les dades per enviar e-mails".... i aquí acaba el seu tractament de dades.
Això últim em va passar amb una AMPA. Una associació de mares i pares d'una escola que recull dades dels seus socis, adults i infants, que gestiona proveïdors per a serveis d'extraescolars, festes i formacions, que gestiona una comptabilitat anual notable –sense ànim de lucre, això sí- però que com que les persones responsables de la Junta estan allà temporalment, un o dos anys, de manera altruista i a temps parcial, ningú es responsabilitzava de què el tractament d'aquella informació personal es fes amb la cura que es mereix. Ja sabien, ja, que hi havia 'quelcom de protecció de dades" a complir, perquè als papers d'inscripció a l'associació hi havia un petit avís de consentiment de cessió. Però i després?... "Ah, no ho sabia". Permeteu-me aquest petit exemple. Hi ha massa gent que sí que sap què ha de fer per fer les coses bé, però incomprensiblement opten per l'escut del desconeixement per amagar-ho.