Ho acceptes tot?
No ens aturem a conèixer quina informació cedim i per què, després arriben les sorpreses amb tot el que hem consentit
Tothom, tenim el costum de passar per alt qualsevol petició d’acceptació de polítiques de privacitat o condicions d’ús a la gran majoria de pàgines web, plataformes, xarxes socials o aplicacions que dia a dia fem servir.
Potser la qüestió és aquesta, que com és quelcom que fem a diari, hem interioritzat que marcar aquella casella o clicar a un link de confirmació és simplement un pas més per continuar a la pàgina següent, on volem arribar. Si el nostre objectiu és mirar aquell contingut, aquell joc o el que sigui, no ens aturarem ni dos segons a llegir què hem acceptat o clicat una mica abans. Anem molt ràpid sempre, el dia a dia és sinònim d’urgència, les rutines són rutines, però a tota velocitat.
Però què ens hem perdut pel camí? Passa més sovint quan la petició per a què acceptem una determinada política de privacitat és online. En paper, quan visitem un metge o ens proposen una promoció amb una butlleta o omplim un formulari d’inscripció al gimnàs... sí que ens aturem una mica a llegir perquè volen les nostres dades i quin ús en faran abans de donar permís. Serà perquè encara ens sembla més formal el format paper o perquè els textos informatius són més aviat breus i concrets. I és que tot i que la majoria de termes i condicions d’ús publicades als llocs web són cada cop més entenedors, tenim assumit, perquè certament n’hi ha casos, que allò que ens conviden a llegir és impossible d’assumir, o ens aturarem a llegir 78 fulls de clàusules legals amb llenguatge “d’advocat”?. Acceptem i endavant.
En tot cas, acceptar tot així, sense més preocupació, no sembla la millor opció si tenim un mínim de respecte per la nostra privacitat i intimitat.
D’acord que si volíem jugar en aquella plataforma o tenir un perfil en l’altra xarxa social, o acceptes o no hi participes. Llavors, la lectura i aprovació de les seves condicions no tenen alternativa. O entres o no. Poca objecció es pot fer, tot i que a base de demandes, s’ha anat aconseguint que allò que alguns van considerar abusiu es vagi rectificant a posteriori. En el fons, és una altra cosa bona de la Protecció de Dades, dóna eines per reclamar en cas que no siguin respectats els drets de les persones.
Si ho fem, si acceptem tot sense informar-nos, potser arriba el dia en què ens sorprendrà perquè aquelles fotos nostres surten en una campanya de publicitat d’una organització, perquè el nostre telèfon rep publicitat relacionada amb un viatge que estava organitzant a través d’un portal web o perquè rebem a casa felicitacions pel nostre aniversari d’empreses que gairebé ni coneixem.
T’agradaria llegir més articles com aquests? Pots subscriure’t al newsletter mensual d’Aislopd i rebre articles, recomanacions pedagògiques i estratègiques referides a l’àmbit de la LOPD i LSSI. Envia'ns un mail a consultors@aislopd.com