Parar la galta.
Hi ha temes que agafen embranzida dins l’agenda d’actualitat i sembla que ningú puguis sortir-se’n si no s’hi suma a l’onada de l’última tendència. En alguns casos són modes absolutament passatgeres, però d’altres arriben irremeiablement per quedar-s’hi. Ens agradi o no. Un d’ells, bé podria ser l’ús de sistemes de reconeixement facial.
Aquesta, segurament, no serà una moda puntual. Hi ha massa potencial darrere i, per tant, molta inversió en R+D que potencia aquesta tecnologia. El negoci sembla sucós com per invertir-hi per aconseguir el millor sistema per a cada potencial finalitat. I en aquesta situació és quan arreu sentim aplicacions i usos del reconeixement biomètric que venen per solucionar la vida de les persones i fer tot més ràpid i més còmode només posant la cara davant un escàner.
D’entre els exemples més recents podem enumerar la verificació i vigilància dels estudiants que fan exàmens virtuals, el desbloqueig del telèfon mòbil sense haver de teclejar el codi de seguretat o dibuixar cap patró amb dit, l’accés a les fires comercials, l’embarcament als aeroports, operar amb el caixer automàtic del banc de torn o obrir el teu cotxe.
El mantra, en tot cas, és la seguretat. La biometria com a tallafocs del frau, l’estafa o el ciberdelicte. I, així, cada setmana veiem notícies de nous desenvolupaments per a nous usos.
La qüestió que alerta als que, més enllà dels avenços tecnològics, es preocupen de vetllar pels drets de les persones també és que tot plegat s’està fent sense una regulació clara. Això pot posar en perill drets fonamentals, perquè no obviem que tot això funciona partint d’una recol·lecció massiva de dades personals.
Si ens limitem a l’espai europeu i posem en joc el reglament general de protecció de dades, on situem aquells principis de proporcionalitat, de minimització o el consentiment exprés i el dret d’accés… o la informació de per a què es recullen les dades personals i fins quan. Perquè realment és necessari que el banc tingui informació biomètrica dels seus clients per poder fer un ingrés, una transferència o treure diners del caixer? Estem segurs que l’escanejat de la cara serà únicament i exclusiva per fer aquestes operacions tan rústiques i que no influirà en el fet que cap algoritme pugui decidir després si concedeix un crèdit, denega una assegurança o aplica diferents comissions. Aquest tipus de tecnologia no és innocua i, lamentablement, ja sabem que no és lluny d’usos invasius, extralimitats i discriminatoris per raons classistes, masclistes o racistes.
Per això és important no abraçar aquests avenços tecnològics per defecte. Exigim certa reflexió al darrere i una garantia pels nostres drets. Si ens l’han clavada un dia, potser no cal posar l’altra galta de seguida.
Jordi Ventura