Una copa? El seu passaport?
El tema l’hem comentat ja alguna vegada i, com es podia preveure, tard o d’hora havia de ser motiu de polèmica.
Quan, en el seu moment, es va presentar el passaport Covid, o Certificat Digital Covid-19 de la Unió Europea oficialment, la mesura estava justificada pel fet de poder facilitar la mobilitat i no entorpir més l’activitat econòmica, que prou estava patint per la pandèmia. A grans trets, l’objectiu era que activitats comercials i turístiques poguessin iniciar la remuntada com més aviat millor. Lògicament, ja hi va haver veus d’alerta quan tota aquesta teoria tocava de peus a terra. Uns sí i altres no? Tot en funció de si al seu territori hom té accés a la vacunació i, per tant, al salconduit. No generarà discriminació ni desigualtats, es deia en la seva defensa.
La realitat és que sí. Només pel fet de portar ritmes de vacunació diferents, la Unió Europea fomenta i permet tractes desiguals als seus ciutadans. I això que en altre moment seria motiu de crítica, enguany es justifica per la pandèmia i es tolera majoritàriament. Amb una informació de salut per endavant i a sobre de la taula, recordem dada de caràcter personal sensible, s’habiliten drets a uns o altres, segons la situació personal de cadascú.
Sense passaport, comencen el problemes. És a dir, sense vacunar-se. Certament, el bé comú de la salut col·lectiva es pot plantejar com una finalitat superior a la decisió personal de cadascú de quan vacunar-se o no fer-ho. Però els darrers passos comencen a ser coercitius. Limitar la mobilitat als no vacunats? No permetre l’assistència al lloc de treball? o en menor mesura, no permetre l’accés a espais interiors… Així d’entrada, drets fonamentals, no només a la privacitat i protecció de dades personals, semblen ben tocats. La qüestió és que hi ha cert territoris que anuncien mesures en aquesta línia. I tot just quan fa pocs dies s’ha qüestionat des del Tribunal Constitucional el decret de l’estat d’alarma en les setmanes més dures i demolidores de la pandèmia. Si llavors, ni el Covid hauria d’haver permès un confinament i unes limitacions que tothom va entendre, què fem ara?
Veurem si abans de prendre res en una terrassa aquest estiu en algun moment se’ns demanarà la pauta de vacunacions. Exageració (o no) a banda, de cara a l’estiu, no està de més recordar que la privacitat no ha de marxar de vacances. Pensem si cal publicar fotos de tot el que fem, de les dates que estem fora de casa, amb qui sopem i com juguen els nens a la platja. Si exigim per una banda, no ho fem saltar pels aires de l’altra.
Jordi Ventura