La hiperconnectivitat a la qual tendim en aquests dies en què volem que tot estigui a l’abast d’una aplicació i un determinat dispositiu intel·ligent, és evident que suposa un repte enorme des del punt de vista dels creadors i desenvolupadors tecnològics. És el futur, diuen, no podem perdre aquest tren.
És també un repte fer entendre que aquesta disponibilitat massiva per a la transferència de dades i d’informació personal, haurà d’estar al servei de les persones, de manera que en puguin fer ús quan i com volen, o de no fer-ne cap si s’escau.
Dit d’una altra manera: no val tot. Posaré dos exemples recents al voltant d’una magnífica aplicació que avui sembla imprescindible per a la majoria de la societat. No se t’acudeixi dir que no la fas servir o no la tens instal·lada al mòbil, el Whatsapp. És clar que ha revolucionat les comunicacions interpersonals, i donada aquesta capil·laritat tan senzilla, no ha trigat a ser vista també com una eina de comunicació i comercial molt interessant per a les empreses. Poder incidir tan directa i concisament en els usuaris mitjançant un canal que assegura una visualització del missatge gairebé del 100% no té rival enfront dels “antics” fulletons a la bústia, els correus electrònics o les cartes personals.
Conec un bar enfront d’un institut que avisa els estudiants per Whatsapp de l’entrepà del dia, fred i calent... si no vols perdre el temps de pati fent cua o esperant que el preparin ben escalfadet, fes la comanda pel mòbil amb un missatge. I entres en la roda diària. Procediments sobre protecció de dades? Cap. No passa res, deuen pensar uns i altres, per demanar un bocata... Ens apuntem els telèfons, hi ha una llista de distribució i endavant.
Però aquest mes de març, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ja ha multat una empresa, una discoteca, per fer servir Whatsapp d’aquesta manera tan laxa. No passa res fins que la publicitat comença a molestar, es desvia de la finalitat suposada de les comunicacions (si és que es va detallar en algun moment), no hi ha manera de fer efectiva una cancel·lació i la bona fe inicial desapareix quan ningú respon a la sol·licitud per exercir uns drets avalats per la LOPD.
Fer servir Whatsapp és tan senzill que resulta una temptació, però no deixa de se una comunicació que ha d’estar formalitzada com a tal. L’AEPD ha començat a marcar el territori i això és senyal de que la llei de la selva estava aflorant als smartphones.
Jordi Ventura - Aislopd