Vivim temps d’incertesa. D’una manera que, realment, no ens podíem haver imaginat només uns mesos enrere. I el que ens pot neguitejar més encara, sembla que seguirà sent així en un futur indeterminat. Són les notícies que ens arriben cada dia des de diferents àmbits. I no hi ha ningú que pugui gosar a contradir-ho.
Això ens posa davant un escenari complex on, metafòricament, som el camp d’estudi ideal per a un darwinista. És a dir, sobreviuen aquells que demostren millor capacitat d’adaptació i, per selecció natural, asseguren la seva continuïtat com a espècie… o diguem-li, com a empresa, que és del que volem parlar.
Estarem d’acord que el concepte empresarial de moda és la transformació digital, però no només amb això ens en sortirem. Aquí poden jugar un paper importantíssim l’estratègia, la planificació, els recursos operatius, però no ens hem d’oblidar que sobretot hem de comptar amb les persones i amb una de les competències professionals més ben valorades, la gestió del canvi. Tan important és dissenyar un pla de renovació, més o menys profund, com tenir en la seva execució un equip humà capacitat per enfrontar-se a cada sorpresa, que de ben segur, presentarà el camí.
Hem d’assolir l’excel·lència d’aquells actors i actrius que lloem per la seva capacitat camaleònica, per fer-nos viure cada nou paper com una obra mestra de la interpretació. I és clar, això no és espontani. Mai arribem a saber quantes hores de dedicació, d’assajos, de mètode, de prova-error hi ha darrere de cada gran actuació. Ens toca assumir el mateix rol.
Estem davant d’un guió excepcional, però inacabat, per la qual cosa a més de donar el millor de cadascú i de preparar-nos millor que mai, és moment d’estar preparats per a cada gir de l’argument. Gir que no sabem com i quan arribarà. No és fàcil. Quantes vegades hem escoltat allò de “això sempre s’ha fet així i ha funcionat”? o “per què hauria de canviar ara”? Avui, el que hem de buscar és que algú ens digui “això ara es fa així, però segur que hi ha d’altres maneres”. I és més, que tingui clar que igual aquella tasca ni es tornarà a fer mai més.
Estar obert al canvi, amb visió ample, obre la via de la supervivència d’un negoci en aquest terreny de joc tan imprevisible. Ser permeable, adaptable, ens habilita per llegir la situació amb vocació de futur. Insistir en mantenir un mur de contenció al voltant nostre és donar passes cap a l’extinció de l’espècie.
Jordi Ventura.