Son dies complicats per a tothom. En allò personal, pel que significa la salut dels ciutadans, i en el camp professional. Difícilment ens hem trobat abans en una situació amb tant impacte sobre la vida comuna de tanta gent arreu del món com la que la pandèmia de la COVID-19, provocada per aquest infaust coronavirus, ens està portant.
Donant per suposat que la salut és el bé més valuós que hem de conservar, voldria posar el focus en les afectacions que la crisi sanitària està provocant en l'àmbit laboral. Concretament, amb la implantació a marxa forçada i generalitzada del teletreball. La impossibilitat de circular lliurement o de concentrar-se en espais tancats sense una distància mínima i unes condicions higièniques determinades ha portat a tancar temporalment molts negocis que, en el millor dels casos, pot intentar desenvolupar la seva activitat de la manera no presencial. Benvingut sigui el teletreball… però això no es pot improvisar.
És obvi que determinades activitats no poden optar per aquesta modalitat de treball a distància, però fins i tot en aquelles que sí seria una via vàlida, en general, anem tard. La transformació digital de les empreses ha avançat a un ritme molt lent, perquè si “sempre s’ha funcionat així” i “fa anys que ens va bé d’aquesta manera”.
Em faig aquestes preguntes:
Per què cal complicar-se la vida i invertir en segons quina tecnologia? Una resposta, perquè pot ser, un dia, t’hi va el negoci. Aterrar al teletreball sense estar preparat és un risc doble. D’una banda, hi ha una qüestió d’aptitud. Tinc la tecnologia adequada i les persones formades per fer les tasques? I de l’altra, els protocols d’actuació. Perquè si tota la cura que posem en un punt de treball presencial pel que fa, per exemple, a seguretat de la informació o el compliment del tractament de dades personals, salta pels aires quan l’empleat fa teletreball, multipliquen el risc de l’empresa per tantes persones o dispositius o programari incontrolat que dispersem fora de l’oficina.
Disposar d’una xarxa virtual privada i securitzada per connectar-s’hi, el treball al núvol, en un entorn corporatiu delimitat, els perfils individuals d’ús de les dades, el procediment de còpies de seguretat… res que impliqui seguretat i control ha de canviar pel fet de teletreballar. Si no, serà un caos i l’experiència serà injustament catalogada de fracàs. I pel fa que al treballador, òbviament, cal garantir-ne els ‘drets digitals’ que estableix la LOPDGDD, com el dret a la intimitat o el dret a la desconnexió.
Enviar els empleats a casa i que mirin de fer el que puguin ara, potser és un mal menor, però, un cop passi aquesta crisi, hauria de ser una qüestió que ha arribat per quedar-s’hi. El test ha sigut obligat i improvisat, però si de tot mal moment se’n pot treure quelcom positiu, una de les coses que ens hem d’apuntar és la certesa que amb eines, procediment i formació, la manera de treballar ha d’evolucionar de la mà d’una societat globalitzada i tecnològica.
Jordi Ventura