És un gest que fem automàticament quan naveguem per una web. Surt un avís que ja ni ens preocupem de llegir que diu quelcom del fet que aquella pàgina fa servir cookies i que has de clicar a l’OK o el d’acord que hi ha continuació. L’hem vist moltes vegades i com que la idea és consultar aquella web sense finestres o missatges que ens molestin a la pantalla, ens ho traiem de sobre i au que no ha estat res.
Com en principi l’experiència ens diu que és un missatge informatiu i no implica res perillós, donem aquest consentiment sense ni pensar-hi més d’un segon. Però no és ben bé així i convé saber per què les pàgines web van haver de començar a mostrar-nos sempre aquell avís per demanar permís abans d’accedir al nostre equip informàtic. Ara passa el mateix amb les aplicacions per a mòbils o tauletes. És degut a l’aplicació de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat d’Informació (LSSI) o Llei de Cookies.
Acceptar una cookie no és ni més ni menys que admetre la descàrrega d’un arxiu o dispositiu al nostre equip que té la finalitat d’emmagatzemar i recuperar dades que s’hi troben dins l’equip i això té implicacions importants en la relació a la privacitat. Cal exigir un ús responsable de les cookies, que ajudi a generar la confiança necessària en la xarxa, tan important avui dia en tants i tant àmbits econòmics i socials.
Això implica un coneixement també per parts dels usuaris del que fem quan naveguem. Donar aquest consentiment és admetre que s’analitzin els seus hàbits de navegació, per exemple, la qual cosa pot tenir avantatges o no i en tot cas que aquest consentiment no sigui només un formalisme renunciant a tota responsabilitat pròpia.
Hi ha diferents tipus de cookies que, bàsicament, es poden classificar en tres apartats: pròpies o de tercers, segons qui gestioni l’equip des d’on s’envien i es tracten les cookies que se serveixen. De sessió o persistents, segons el temps que romanen activades a l’equip terminal. I segons la seva finalitat, parlarem de cookies tècniques, de personalització, d’anàlisi, publicitàries i de publicitat comportamental.
La normativa obliga a dues coses: el deure d’informació i l’obtenció de consentiment. Fonamental, conèixer el tipus de cookies que hi actuaran. La prudència ens convidaria també, en la mesura que els coneixements tècnics ens ho permetin, a comprovar que aquelles dades les quals hem admès fer-les accessibles són efectivament aquelles, sense risc de posar en perill la nostra privacitat. No és fàcil, certament. Per això sovint hi ha massa confusions i problemes derivats de la complexa aplicació de la llei.
Jordi Ventura - Aislopd