Damunt les taules de la nostra oficina hi podeu trobar pots amb bolígrafs de diferents colors, formes i mides; algun calendari anual; un gerro decoratiu; una caixa de mocadors de papers... Treballem en un entorn compartit, i mentre dura la jornada laboral, els papers van i venen, apareixen en forma de carpetes o d’apunts després d’una reunió: factures, albarans, clàusules, contractes, projectes... Els tenim damunt la taula, hi treballem i si ens hem d’absentar (penseu en suspendre la vostra sessió d’ordinador!) procurem que no siguin fàcilment visibles (pel que fa a les dades personals i la informació confidencial que puguin contenir) per evitar que les mirades indiscretes vegin allò que no els pertoca.
Un cop marxem cap a casa, què queda damunt la taula? Els pots de bolígrafs, els gerros, la caixa de mocadors... Però cap paper. Ni un post-it amb contrassenyes, ni una llibreta, ni cap safata amb documents, ni molt menys un cartipàs amb factures. Res.
Ni tan sols hi deixem els ordinadors portàtils. Únicament hi queden les pantalles i els ordinadors de taula. La resta, a la caixa forta. I els papers? En armaris i calaixeres tancats amb clau.
Podeu considerar que és exagerat, excessiu. Que si tot està ben ordenat, ja n’hi ha prou. Pensaríeu el mateix si fóssim la consulta del vostre metge i cada cop que veniu de visita tinguéssim el vostre expedient a l’abast de tothom? O si el vostre gestor deixés documentació de la vostra empresa sobre la taula i qualsevol que s’hi acostés ho pogués veure? Se’ns acudeixen molts d’altres exemples i tots tenen una fàcil solució: política de taules netes.
Es tracta de tenir consciència de les dades i la informació amb què es treballa. Fer-ho servir únicament per a les finalitats per a les que s’han obtingut i protegir-les el millor possible. De la mateixa manera que no anem pel carrer amb el nostre DNI enganxat al front, no podem permetre que, en el moment que deixem de tenir control del nostre lloc de treball, els documents i les sessions d’ordinador quedin a l’abast de tothom.
Protegir les dades personals i la informació confidencial és una obligació i una responsabilitat que no podem obviar, i la millor manera de dur-ho a terme és posar en pràctica unes bones mesures de seguretat.
I tu, protegeixes?