És possible imaginar-nos avui un món sense internet? Un món sense mòbil? Fins i tot un món sense xarxes socials? En només vint anys, la intel·ligència humana ha estat capaç de descobrir en la tecnologia el principal instrument de comunicació global i convertir-lo en una eina imprescindible per a la nostra pròpia evolució.
Ningú no pot negar avui que Internet i les xarxes socials ens han fet i ens fan més lliures des del punt de vista individual i col·lectiu, però, al mateix temps, ens fan més vulnerables perquè el flux d'informació i la rapidesa de les comunicacions ens situen a tots i cadascun de nosaltres en el centre de les mirades, enmig d'un aparador que és el món. Qui no ha pecat mai una mica de vanitat i ha posat el seu nom al cercador d'internet per veure què hi ha penjat a la xarxa sobre ell? I molts cops un s'acaba sorprenent de les coses que hi pot arribar a trobar. Aquesta és la vulnerabilitat a la que faig referència. Mentre aquesta revolució comunicativa s'ha imposat en la nostra vida diària sense gairebé adonar-nos-en, no hem estat capaços de dissenyar un escut que ens protegeixi de la seva permeabilitat. O, millor dit, sí que l'hem dissenyat però fins no fa gaire ens era pràcticament invisible. Parlo de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), vigent des de l'any 1999.
Aquesta Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal i el Reial Decret 1720/2007 pel que s'aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD tenen per objecte garantir i protegir, pel que fa al tractament de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment del seu honor i intimitat personal i familiar. La LOPD garanteix una sèrie de drets a les persones físiques, titulars de les dades, com ara el dret a ser informat de quan i amb quina finalitat es tracten les seves dades personals, el dret a accedir-hi i, en cas necessari, el dret a la modificació o supressió de les dades o el dret a l'oposició al seu tractament. El dret a la protecció de dades és un dret en constant evolució i, per això, s'està debatent al Parlament Europeu un nou Reglament que, sobre la base d'un marc comú a la UE, adapti la protecció de dades dels seus ciutadans a l'era digital.
La LOPD l'hem d'entendre com una garantia per protegir la nostra intimitat, no pas com un simple instrument adoctrinador i sancionador. Sense aquesta llei som més febles davant la societat. Si hem estat capaços de posar la tecnologia al servei de la nostra intel·ligència, també hem de ser capaços de posar-la al servei del nostre benestar i aquest benestar també passa pel respecte a la confidencialitat i a la integritat de la nostra persona. La LOPD, doncs, més enllà de fer-nos menys vulnerables, ens fa més lliures com a persones i aquest és un dret al qual ningú ens pot obligar a renunciar.