S’acostuma a fer servir en qüestions professionals i laborals, fins i tot no es limita a aplicar-se a persones sinó també a organitzacions i institucions. Temps enrere no era una paraula habitual, però en pocs anys ha esdevingut un mot que desprèn uns dels valors més apreciats en aquesta societat nostra on l’individu és el centre i, diuen, un és allò que vol ser si s’ho treballa perquè tot depèn d’ell si així s’ho proposa.
El terme prové de l’anglès i es va crear com a oposició a ‘reactiu’. És a dir, que en comptes d’actuar com a resposta a determinat estímul, algú proactiu és aquell que pren activament el control i decideix què ha de fer en cada moment, anticipant-se als esdeveniments.
Aquesta paraula, i l’esperit què hi emana, és un dels grans pilars del nou Reglament General de Protecció de Dades europeu, el qual entrarà en vigor amb totes les conseqüències a tots els països de la Unió Europea el maig del pròxim any 2018 però que ja està marcant l’agenda de tothom que hi té quelcom a veure amb privacitat, protecció de dades, tecnologia de la informació, tractament de dades massives, comerç electrònic, etc. És a dir, tothom que actua en l’economia digital i tecnològica en què vivim.
I per què és important en aquest nou reglament? Perquè la nova llei ens demana un exercici extra de responsabilitat quant al tractament de dades personals que fem per augmentar la protecció dels drets de les persones al seu honor, intimitat i privacitat, objecte final de la legislació europea. Pel camí, també pretén potenciar un mercat únic digital, amb igualtat d’oportunitats i obligacions, que sigui transparent i generi confiança en els consumidors, així que si no és un per una raó més ètica, esperem que el vessant crematístic acabi convencent encara més gent de la necessitat de mirar la protecció de dades amb més cura i respecte.
Europa ens diu que ja som grans. Que hem de ser coneixedors, sense excuses, de la importància de la privacitat de les persones i que, per tant, hem d’actuar amb diligència i responsabilitat per establir les mesures necessàries per assolir aquesta seguretat en el tractament d’informació. I sobretot, que siguem nosaltres els que decidim com fer-ho, sense esperar un llistat de tasques a complir com un simple requisit legal. La por a una sanció no ha de ser el motor, ni serà vàlid una implementació a l’estil “llevamultes” però inútil a efectes pràctics.
Proactivitat vol dir anticipar-se, reflexionar, adaptar la llei a les necessitats reals de cadascú, aplicar les mesures òptimes i demostrar que això és així. És ser responsables dels nostres actes, de manera diferent als altres, segurament, però de la millor manera possible.