Notícies

Actualitat WINDAT

Consells per no quedar retratats

Estiu. Època de vacances, de viatges, de festes majors, de celebracions... Temps de fotografies. 

Els professionals i aficionats que immortalitzen moments capten molt més que un lloc o un instant. En el seu afany per capturar la realitat, poden fotografiar persones: sabieu que aquestes imatges es consideren una dada personal? 

“La imatge d’una persona, en la mesura que la identifiqui o pugui identificar-la constitueix una dada de caràcter personal, que pot ser objecte de tractament per a diferents finalitats”.

Així ho estipula la normativa, i com a tal s’ha de tractar. Professionals i amants de la fotografia han de tenir en compte les obligacions que tenen respecte a la captació i reproducció d’imatges, i tot comença per conèixer les lleis i normatives que amparen als possibles objectius d’una càmera: la Llei 1/1982 sobre protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatgei el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades.

Seguint les regles escrites, sempre que prenguem imatges d’algú, el primer que hem de tenir és el seu consentiment, i ha de ser exprés. I si són menors, cal el consentiment dels pares. Que una persona miri a la càmera no és vàlid per dir que ha donat el seu consentiment per fotografiar-la o per difondre’n les imatges. Aquest consentiment ha de quedar registrat d’alguna manera, i la més senzilla és un contracte on s’hi ha d’indicar tot el que es podrà fer i no amb les fotos (si es publicaran a Internet, si es cediran a tercers, si són per a ús propi, quant de temps es conservaran, com exercir els drets de l’interessat, etc.) juntament amb les clàusules de la política de privacitat.  

Fins aquí, fàcil.

Ara bé, què passa amb les fotografies fetes en espais públics? I en celebracions? Què han de fer els amants de la Street photography? 

Doncs la cosa es complica: no es pot fotografiar a terceres persones i es considera una intromissió en la seva intimitat.

Per poder-ho fer, caldria demanar un consentiment a totes les persones que es trobin en el lloc concret i el moment determinat on volem fotografiar. Abans de fer click, hauriem d’avisar a aquestes persones per fer-los signar el contracte, trencant la màgia del moment. 

Un exemple, una boda: tenim el consentiment dels nuvis per fer-los fotogarafies, però no de la resta de convidats. O bé al carrer, durant la festa major del poble: podem fotografiar els balls de la cercavila, però els espectadors no ens han donat el seu consentiment per aparèixer a la fotografia.

Tingueu sempre present que el dret a la intimitat passa per davant dels drets d’autor, per tant, si algú ens demana d’eliminar una fotografia on hi apareix, estem obligats a fer-ho. I la llei està del seu costat.

No obstant, hi ha una petita excepció, una mínima escletxa de llum: es poden fer fotografies a altres persones sense el seu consentiment sempre que i quan es tracti de càrrecs públics o personalitats conegudes en actes o llocs públics, o quan la fotografia serveixi per a documentar o informar un determinat acte y els retratats no siguin el subjecte principal de la imatge (P.ex. els diaris).

Tot plegat sembla que gira en contra de l’art espontani de la fotografia, i en certa manera, així és. Però hi ha opcions i alternatives: procureu que la gent que apareix a les vostres fotografies no sigui reconeixible (persones de perfil o d’esquena), disparar fora d’enfocament o en penombra...  

I assessoreu-vos. Davant de qualsevol dubte o problema, busqueu experts que us puguin aconsellar en el millor camí a seguir. Des de Windat, us proporcionem tota la informació i documentació necessària per acomplir amb els requisits legals i que pugueu continuar immortalitzant grans moments.